La llebre a Andorra: una caça menor d'alta muntanya

La llebre present a Andorra és la llebre europea (Lepus europaeus). A l'àmbit català, l'espècie ocupa tots els estatges, des de les terres baixes mediterrànies fins als prats alpins: a l'estiu es troba fins a l'alta muntanya, i a l'hivern davalla cap a l'estatge forestal.^[5] A Andorra, on la major part del territori és muntanyós, és doncs una llebre de prats i de vores de bosc d'altitud, ben diferent de la llebre de les grans planes agrícoles.

Per a la seva biologia, vegeu la nostra fitxa llebre europea.

No hem trobat cap sèrie pública d'efectius ni d'estadístiques de captures de llebre pròpia d'Andorra. Els documents oficials consultats detallen sobretot el seguiment de l'isard, l'única espècie explícitament sotmesa a un pla de caça basat en paràmetres de població.^[1] Per a qualsevol dada sobre la llebre, adreceu-vos al ministeri encarregat del Medi Ambient, l'Agricultura i la Ramaderia.

El text consolidat de la llei de caça del 2021 preveia que l'obertura, el tancament i els dies de caça els fixa cada any el ministeri encarregat de la caça.^[1] El Govern ho resumeix així: unes ordres ministerials anuals estableixen els plans de caça i la temporada.^[2] El reglament d'aplicació de l'antiga llei incloïa la llebre entre les espècies caçables, amb límits de captura per caçador i per dia.^[4] No reproduïm ni dates ni límits: consulteu l'ordre ministerial de la temporada en curs.

Aquest marc ha estat substituït per la Llei 18/2024 de caça i després per un nou reglament de caça presentat pel Govern, preparat amb la federació andorrana de caça i pesca i més de 250 caçadors del país.^[3] Aquest reglament crea, entre altres coses, el permís de caça, que substitueix l'antiga targeta de caçador, i regula la comercialització de la carn de caça amb una traçabilitat assegurada pel Cos de Banders, el cos de guardes encarregat del control de la caça.^[3]

El text consolidat del 2021 permetia al Govern establir cada any un pla de mesures per a la repoblació de les espècies d'interès cinegètic. Prohibia utilitzar animals mal adaptats a les condicions del territori andorrà o que poguessin provocar una contaminació genètica o un risc sanitari per a la fauna autòctona, i sotmetia qualsevol repoblació a l'autorització prèvia del ministeri; una repoblació no autoritzada hi constituïa una infracció greu.^[1] El transport i la importació de la caça depenien del reglament.^[1]

Aquestes normes poden haver canviat amb la Llei 18/2024: abans de qualsevol projecte, informeu-vos al Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia. Els nostres principis generals figuren a la nostra guia sobre el retorn de la llebre al medi natural.

GIBIS, criador de caça establert a Chatte, al departament francès de l'Isère, hi cria llebretons i ofereix també llebres de captura d'Europa central: vegeu les nostres llebres. Aquesta pàgina és informativa: no constitueix ni una oferta ni un assessorament jurídic per a Andorra.